Nascut Entre Blanes I Cadaqués,

Molt Tocat Per La Tramuntana,

D'una Sola Cosa Pots Estar Segur,

Quant Més Vell Més Tocat De L'ala.



Sempre Deia Qua A La Matinada Es Mataria,

Però Cap Al Migdia Anava Ben Torrat.

Somriu I Diu Que No Té Pressa,

Ningú M'espera Allà Dalt

I Anar A L'infern No M'interessa,

és Molt Més Bonic L'Empordà.



Varen Passar Ampolles I Anys

I En Siset Encara Aguantava

Dormint La Mona A La Vora Del Ter

Però Ell Mai No S'hi Tirava.



Sempre Deia Qua A La Matinada Es Mataria,

Però Cap Al Migdia Anava Ben Torrat.

Somriu I Diu Que No Té Pressa,

Ningú M'espera Allà Dalt

I Anar A L'infern No M'interessa,

és Molt Més Bonic L'Empordà.



I Quan Veig La Llum De L'alba

Se'm Treuen Les Ganes De Marxar

Potser Que Avui No Em Suicidi

Potser Ho Deixi Fins Demà,

Fins Demà, Fins Demà!!